Tradicions i festivitats del mes de Juny
Retalls de Blanes
Domènec Valls i Coll
El mes de juny sempre ha tingut un pes especial en la vida cultural i tradicional de Blanes. Entre el solstici d’estiu, les primeres collites i el batec constant del mar, aquest període concentra algunes de les celebracions més arrelades del nostre calendari. En aquest text, Domènec Valls i Coll ens ofereix un recorregut ric i detallat per les festes, creences i costums que han marcat generacions: des de la màgia ancestral de la nit de Sant Joan fins a la profunda devoció marinera de Sant Pere.
Amb la seva mirada precisa i alhora entranyable, l’autor recupera refranys, rituals i tradicions que expliquen com Blanes ha viscut —i encara viu— aquest mes tan ple de simbolisme. Un testimoni valuós d’un patrimoni que continua formant part de la nostra identitat col·lectiva.
El nom del mes de juny deriva del de la deessa Juno, esposa de Jupiter. Una de les seves característiques més significatives és el canvi en la meteorologia lligat al curs astronòmic i estacional, anomenat científicament el solstici d’estiu. Aquest mes marca una de les etapes més culminants de la vida cultural, agrícola i marítima de Blanes, en la qual antigament el blat i els cereals per una banda i la pesca per una altra, hi jugaven el paper principal en el desenvolupament de les activitats comercials de la vila. La natura es troba en un moment esplèndid de rendiments de fruits. El refranyer parla en aquest sentit: “ Pel Juny, la falç al puny” “Per Sant Joan, / tot es fa gran”. – “Per Sant Joan, / tot creix un pam”. - “Per Sant Joan, / creix l’arbre i creix l’infant”. En quant a tradicions hi ha dues festes cabdals, el dia 24, San Joan Baptista, i el dia 29, Sant Pere i Sant Pau.
La popular vigília de Sant Joan és la nit més curta de l’any, és la nit del solstici d’estiu, celebrada en honor del sol, sota el nom cristià de sant Joan. La tradició de les fogueres d’aquesta nit és una de les més antigues de nostre poble i de tota la mediterrània, ja que el seu origen es perd en la prehistòria. Els primers pobladors de les nostres comarques festejaven la nit i la matinada d’aquesta diada donant origen a un gran nombre de pràctiques, ritus i sortilegis d’ordre màgic. Entre aquests ritus trobem els pactes entre els masovers i els propietaris. La tradició recomana també la nit de Sant Joan com la millor per arreplegar les plantes remeieres. Les dites, danses i cançons, les pràctiques fetes en el foc o damunt de les seves cendres, anaven acompanyades i seguides de peticions i desigs. Un element important era l’aigua del mar o de la rosada, així com menjars i diversos condiments casolans i les imprescindibles coques.
A Blanes la gent, al raig del sol del matí, es rentava els ulls amb l’aigua de la mar a la platja mateix i ho repetia fins el dia de Sant Pere creguda que així s’assegurava la claredat i la salut de la vista per tot un any.
Pel que fa a la diada de Sant Pere i a la nit de la vigília el dia 28, val a dir que des de l’any 1977 la revetlla de Sant Pere ha perdut el seu esplendor, ja que la diada va ser eliminada del calendari festiu. Antigament, i concretament a Blanes, es tractava d’una revetlla similar a la de Sant Joan i l’encesa de fogueres era comuna arreu. En la nit de Sant Pere Pescador, una superstició que va desaparèixer el segle XIX era un ritual destinat a guarir de trencadura els infants, en que se’ls feia passar per un arbre esberlat.
Els pescadors conserven part de la tradició mantenint una diada festiva per a tot el gremi, a Blanes amb una missa molt emotiva en l’explanada del moll, i homenatjant als seus companys pescadors jubilats.
Sant Pere forma part de les festes gremials que avui es redueixen a celebracions de caire privat i que en la majoria dels casos mantenen el caràcter de dia laboral. Aquestes festes eren les festes més abundants des de l’Edat Mitjana fins a mitjans segle XX. A l’època medieval no existien les festes de barri i cada ofici, solia estar agrupat en un carrer i celebrava la seva festa la diada del sant que tenia per patró.
Encara un parell més diades menors del mes de juny: El dia 13, Sant Antoni de Pàdua primer eremita del desert, és el patró del gremi de la construcció i una festivitat molt significativa perquè, entre altres virtuts i anècdotes que té el sant relacionades amb els paletes, destaca també la creença que intercedeix favorablement el camí per trobar un bon promès o promesa i en conseqüència aconseguir un feliç matrimoni. I el dia 21 de juny arriba l’estiu, les bones temperatures de l’època fan que la vegetació sigui exuberant i que tota mena d’animals visquin un període de gran vitalitat, com indica el popular refrany: “A L’ESTIU, TOTA CUCA VIU “
Comentaris